Category Archives: manifestos

Anotació

 Des de l’assemblea d’estudiants del Campus de Poblenou de la UPF considerem la jornada de vaga del passat dia 24 d’octubre com un éxit des de diferents perspectives. Primer de tot, el seguiment de la vaga a les facultats del nostre Campus va ser … Continua llegint

El 24 d’Octubre #RecuperemLaUPF

El 24 d\’Octubre #RecuperemLaUPF.

 

Imatge

Cada día és 8 de març

Des de tots els àmbits, la nostra societat és mitjà de perpetuació dels valors d’un model superficial que posa etiquetes a les persones per la seva imatge. Es tracta d’un model de societat masclista que oprimeix la dona com a tal, ja que se centra en reproduir l’estereotip de dona “barbie”, de dona que només pot triomfar a la vida si és alta, prima i va ben maquillada, com si la imatge fos el criteri per jutjar les persones.

Des de l’assemblea d’estudiants upf Poblenou, amb motiu del Dia internacional de la dona treballadora, vam encartellar el campus amb imatges de dones que ser surten d’aquest “cànon únic”, però que precisament són les dones reals, les dones normals, que viuen el seu cos de manera natural.

Amb aquest acte reivindicatiu també volem denunciar, a més, que a la nostra universitat aquest model també es reprodueix, tant pel que fa al personal docent i investigador, com al personal d’administració i serveis, així com entre l’alumnat. Ho podem constatar en certs rols i actituds interpersonals, alhora que els percentatges de gènere no estan equilibrats en quasi cap dels espais.

Perquè les dona no és un objecte estètic, nosaltres propugnem la dona alliberada, treballadora i lluitadora, que accepta el seu cos tal com és i que defensa la igualtat de gènere de manera activa.

Cada dia és 8 de març!429685_363034717145975_2073136330_n522743_363034660479314_1886764834_n580502_363034750479305_1178527073_n417447_363034647145982_340648626_n

Anàlisi de l’UPFeina

El Dimecres 7 de novembre la UPF organitza la 8a Fira de l’Ocupació, la polèmica UPFeina. Per què és polèmica? L’adjectiu no és gratuït; llegiu-ne una mica sobre qui, com, per què… Frau fiscal, indústria armamentística, etc: upfeina.wordpress.com

Com a estudiants de la UPF, demanem que la UPFeina, sigui diferent: vegeu el comunicat

FIN DE LA VAGA JAPONESA A LA BIBLIOTECA DE CIUTADELLA

SAIONARA BABY(ADÉU ANDREU, DEICA LOGO, HASTA LUEGO LUCAS)
Crònica de la victòria nipona alliberant la universitat de mossos i altres agents amenaçadors.

Durant deu dies i gràcies a la col•laboració de més de seixanta nipones i nipons hem transformat la biblioteca del Campus de Ciutadella en un punt de reivindicació pacífic però contundent (zen i samurai alhora). La decisió de tancar-nos va venir forçada per la insistència del nostre rector d’usar els mossos com a via fàcil per a resoldre els conflictes. Recordem que els companys bastoners ens han vingut a veure quatre vegades en els últims mesos (tres abans de la vaga i una més per desallotjar als nipons).En les quatre ocasions els estudiants estàvem realitzant accions pacifiques.
La nostra energia zen sembla haver arribat a les més altes esferes de la UPF, tal com es desprèn de l’últim comunicat del Consell de Direcció. Finalment, accepten que el moviment estudiantil crític és positiu per a la universitat així com per a la societat en general i que la entrada de les forces d’ordre i/o amenaces d’expedients no són la via pel diàleg.
Aquests dos punts, sempre que es respectin i no quedin en paper mullat, semblen l’inici del desgel, per acabar amb l’estat d’excepció i poder així tornar a treballar per a obrir el debat sobre quina universitat volem. Els japonesos vàrem aparèixer per retornar l’harmonia i, un cop aconseguida, desapareixem. Però coneixedors de que la història i el temps son cíclics, restarem alerta, sempre vigilants perquè el passat ens ha fet el que som i no oblidem.
Hi ha gents i gerents que ens diuen infantils, d’altres minoria radical, antisistema o violents i autoritaris. I a nosaltres ens és igual, perquè sabem que no ens defineixen els insults d’altres, ni de gerents ni de mal anomenats professionals de la comunicació, sinó les nostres pròpies accions i la nostra coherència. Tenim la consciència tranquil•la.

La nostra memòria col•lectiva ens ha ensenyat que les paraules se les emporta el vent; transparència, qualitat i diàleg, per exemple, ja han patit aquest procés. Exigim, doncs, que es publiciti per tots els mitjans el comunicat de resposta del Consell Directiu com a mostra de bona fe (hauria estat tot un detall que el rector Moreso l’esmentés durant la seva entrevista als matins de TV3, però de segur fou un altre malentès que oblidés això i negués el caràcter reivindicatiu i de protesta de la vaga nipona, fent-ho passar per una trobada d’estudiants estressats i estressades). Per la legitimitat que ens hem pres, igual que ens hem pres la vida, seguirem vetllant pel que hem aconseguit, tot apuntant cada vegada més lluny, cap a una universitat pública i de qualitat.

Col•lectiu per una biblioteca al servei dels estudiants.
(la primavera la sang altera…i tot just acaba de començar).

MANIFEST DENÚNCIA DE LA REPRESSIÓ DESPRES DEL DESALLOTJAMENT

Avui, 18 de març del 2009, a les 5:30h de la matinada, els cossos repressius de la Generalitat han desallotjat el Rectorat ocupat de la Universitat de Barcelona.

A les 5:30h aproximadament, 12 furgonetes i 5 cotxes dels Mossos d’Esquadra han irromput a l’edifici històric del rectorat de la UB, que ha estat ocupat, sense incidents, durant 4 mesos pels estudiants mobilitzats. El desallotjament s’ha realitzat sense previ avís, de manera violenta, quan una centena d’estudiants estàven dormint a l’interior de l’edifici. Alguns estudiants han resultat ferits, i han hagut de ser atesos pels serveis mèdics. Al mateix temps, els Mossos d’Esquadra han grabat a tots els residents per a ser posteriorment identificats i hi han hagut 9 imputades per una desobediència civil dubtosa.

Un cop tots els estudiants han estat fora de l’edifici històric, davant la concentració d’estudiants, professorat, PAS i mitjans de comunicació, els antiavalots dels mossos d’esquadra no han dubtat en carregar violentament contra una assemblea pacífica realitzada com a acció simbòlica a la plaça Universitat. L’execució s’ha dut a terme amb contundència i una exagerada repressió, ja que han estat detingudes sis companyes i vuit retingudes segons fonts policials, i n’han ferit a una vintena durant la càrrega. A part, els cossos de seguretat de paisà s’han encarregat d’identificar i detenir de manera improcedent els estudiants que anaven posteriorment cap a la facultat de filosofia i lletres del Raval.

Avui, un cop més, s’ha fet palesa la repressió, política i policial, que estan patint de manera reiterada els estudiants crítics amb la reforma universitària. Ens trobem davant una situació límit, en una setmana hem vist com els Mossos d’Esquadra entraven a una universitat pública en quatre ocasions, la majoria de cops acompanyades d’una repressió violenta injustificada. Sembla mentida que a aquestes altures de consolidació d’un estat democràtic encara es registri un comportament del govern típic de l’època franquista, ja que situacions com aquesta sols venen encaminades per la repressió política de les veus dissidents, i no per un comportament autoritari que de forma manipuladora s’atribueix als estudiants.

Fins el moment, el rectorat ocupat pels estudiants ha estat un focus d’atenció per ser un espai de debat i diàleg amb les veus crítiques del moviment estudiantil, a part de que fins al moment s’havia mantingut una cordial relació amb l’equip rectoral. Aquest, prometia una vegada i una altra la seva voluntat de diàleg amb els ocupants, reiterant sempre que no permetria en cap cas l’entrada de les forces policials al recinte universitari. No obstant, avui s’han trencat aquestes relacions per sorpresa, deixant palesa que la voluntat conciliadora del rector sols rau en paraules buides de contingut i falses promeses.

Deixant de banda la veu dels estudiants que han utilitzat les vies democràtiques del referèndum per aconseguir el diàleg, el raonament del rector, Dídac Ramírez, és que l’entrada dels mossos d’esquadra queda totalment legitimada perquè s’estava fent malbé la imatge de la Universitat de Barcelona. En les urnes, el vot a favor de la paralització del procés per a obrir un debat real va ser el massiu, rondant el majoria dels casos el 90% amb una participació mai vista. Malauradament, aquests resultats han estat totalment desestimats per les institucions universitàries, deixant clar que tot i els intents d’accedir pels mitjans institucionals, la resposta a les demandes de diàleg és nul·la.

Després de la roda de premsa de dilluns 16, on tots els moviments socials, i gran part del professorat tant universitari com de secundària, van mostrar la seva solidaritat amb els estudiants, i la repulsa explícita de la repressió policial a les universitats, el rector fent cas omís a aquestes reivindicacions socials i populars, soluciona amb l’estètica i l’ètica franquista les veus contraries a les seves intencions.

Finalment, davant la situació viscuda en els últims dies, i especialment, les últimes hores. La Coordinadora d’Assemblees d’Estudiants exigim la dimissió immediata de el rector de la UB Dídac Ramirez, el president de l’ACUP Josep Joan Moreso, el conseller Josep Huguet i el conseller Joan Saura.

Anunciem que aquesta tarda es convoca una concentració protagonitzada per tota la societat a les 20h davant l’edifici històric de la UB.

No cedirem davant la repressió.

US CONVIDEM A ADHERIR-VOS AL MANIFEST PRESENTAT DILLUNS DIA 16 DE MARÇ CONTRA LA REPRESSIÓ A LES UNIVERSITATS, SIGNAT PER ESTUDIANTS, I MOVIMENTS SOCIALS, sumeu-vos aqui.

VAGA A LA JAPONESA (tercer dia)

estudiants de la Universitat Pompeu Fabra es tanquen per la seva necessitat d’estudiar (3)
Biblioteca Central Campus de la Ciutadella UPF, 16 de març de 2009.-
Per tercera nit consecutiva els frikies nipons ens disposem, plenament convençuts, a no abandonar el nostre compromís amb el nostre Molt Honorable Senyor Rector – recentment investit amb tota la pompa i la pallassada que corresponia a la excepcional ocasió i, evidentment, acompanyat pels nostres estimadíssims nous companys d’estudi nocturn. Val a dir que aquests nous companys van sorprendre’ns ahir a la nit quan les nostres neurones ja estaven començant a defallir, i que, molt amablement, van insistir en rellevar-nos en la nostra empresa -la vaga a la japonesa. Tot i així els recomanaríem que, si tornessin a venir (cosa que dubtem completament), es treguin el casc de moto per estudiar, ja que a la biblioteca fa força caloreta i no és necessari en absolut. També els recomanem que comprin uns palets més petitons per menjar sushi, perquè aquests semblaven porres.
També volem dir al nostre tímid Rector MOreSSO que, així com els seus amics es passegen pel nostre Temple del Saber, suposaria un profund motiu de joia i satisfacció per nosaltres que perdés la vergonya i ens vingués a veure, ja que de moment mai no ha volgut fer-ho. Va Moresso home, anima’t!

Pel nostre dret a estudiar amb dignitat, VAGA A LA JAPONESA!!

どうもありがとう

Col·lectiu per una biblioteca al servei dels estudiants